Franquisme

Dins el Valle de los Caídos, el gran monument franquista (1959-2025)

Al llarg de vint-i-cinc anys, al mausoleu franquista s’hi van traslladar les restes de més de 33.000 persones, en molts casos sense permís. Malgrat la lluita de moltes famílies per recuperar els cossos, fins al 2018 no es va aprovar l’expedient d’exhumació de les víctimes que s’hi van enterrar
Rere l'obra d'art

Edvard Munch: 'El crit' (1893)

El xiscle del personatge es fon amb l'udol de la natura. Un gemec vast i delirant ple d'incògnites i sense respostes
Història contemporània

El primer cotxe català

Com era el primer vehicle de motor que circulà per terres catalanes? 'Sàpiens' s'aproxima a la figura de Francesc Bonet ('l'home del carruatge sense cavalls'), l'inventor d'un automòbil pioner a les acaballes del segle XIX
BRÚIXOLA
Actualitat

Mangamania: 'soft power' en vinyetes

Sorgit al Japó, el manga, juntament amb la seva versió animada, l’anime, ha esdevingut una indústria milionària i ha traspassat fronteres. N’és una prova el Saló del Manga de Barcelona, que se celebra aquest desembre
JOCS AMB HISTÒRIA
REPORTATGES
Franquisme

Carmen Polo: la senyora d'El Pardo

Carmen Polo, batejada també com 'La Caudilla' i 'La Generalísima' pel fet de ser l’esposa de Francisco Franco, va tenir més capacitat d’influència en la política espanyola, especialment a partir dels anys seixanta, de la que molts van voler reconèixer
Franquisme

La mort de Franco: tretze dies de novembre

Es diu que Franco va morir al llit, en evident contraposició a dictadors que van tenir una mort violenta i tràgica. Aquell, però, no va ser un llit convencional. El 20 de novembre del 1975, Franco va morir en un centre hospitalari, sedat i monitoritzat, amb tubs que el connectaven a la respiració assistida
Franquisme

Sobreviure a la 'victòria' franquista

El 1939, una Catalunya desmoralitzada i afamada, amb gran part dels seus referents polítics i intel·lectuals a l’exili, quedava sotmesa a la voluntat del bàndol nacional, que aviat va instaurar les seves lleis. La quotidianitat quedaria afectada per la parafernàlia franquista i una repressió emparada per l’estat de guerra, vigent fins al 1948
Franquisme

Franco i l'Opus

A mitjans dels anys quaranta, l'organització religiosa fundada per Josemaría Escrivá de Balaguer va introduir-se en el si del règim franquista. El seu pes es va consolidar a finals de la dècada dels 50, quan el dictador va confiar als ministres de l’Opus Dei la reforma i l’obertura de l’economia espanyola, un fet que va provocar la ira de la Falange
Franquisme

Franco: el gran desafiament (1960-1969)

Als anys seixanta, mentre de cara enfora el franquisme intentava mostrar una imatge de més obertura i tolerància, de portes endins continuava la repressió d’una oposició creixent; una dissidència que encara no era suficient per acabar amb un dictador envellit que buscava un successor
LA REVISTA DEL MES
Portada del número 284 de la revista 'Sàpiens'
#284 Novembre/Desembre 2025

Tot Franco

'Franco ha muerto'

Moltes persones van destapar ampolles de cava als seus domicilis, el 20-N, per celebrar la mort del dictador. Va ser un acte privat de festa i de resistència, en un país que encara no disposava d’un sistema democràtic normalitzat

El llarg adeu de Franco (1970-1974)

A començaments dels anys 70, el franquisme iniciava la seva lenta agonia. Mentre Franco, cada cop més envellit i absent, intentava assegurar la seva successió amb Joan Carles de Borbó, el règim es dividia entre els qui volien perpetuar-lo i els qui pretenien donar-li una nova façana

El poble gitano de Catalunya: història i cultura

Visitem una mostra feta per gitanos i gitanes i que, a través de vuit espais, explica de manera cronològica la seva història, el seu origen i els trets diferencials d'un poble que, a l'última sala, expressa què vol per al futur
viure

'Les bibliotecàries del front'

La novel·la, que recorda com es van crear les biblioteques infantils en zones arrasades per la guerra, reivindica la solidaritat d’unes dones que s’alcen davant l’adversitat
Jo hi era!
Jo hi era!

Els jocs olímpics

Fundador de Comediants, el col·lectiu que va revolucionar el teatre de carrer, Joan Font també va ser el responsable de la cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. Amb el foc com a protagonista, l’Estadi Olímpic es va convertir en un volcà que evocava la creació del món. Parlem amb ell d’aquell moment irrepetible
Sàpiens negre
Història instrumental
Història instrumental

Viola Smith i la seva bateria

En un món musical molt masculinitzat, aquesta percussionista de Wisconsin va ser pionera en la introducció de la bateria en orquestres de jazz i musicals
Notícies